De un
lapsus pot nàixer una història. Es poden aprofitar les errades dels xiquets/es del tipus: ortogràfic (Pacito), de pronunciació (pitola) i d' assimilació de l’objecte amb
l’acció (pastillita-masteguita).
Així es podria demanar que proposen objectes que donen lloc a l’error i veure quines noves utilitats inventades tenen.
Els contes també serveixen als infants per a desenvolupar la seua capacitat
lògica. Per exemple, “L’aneguet lleig” és una història d’un element que està dins d’un
grup equivocat, quan en realitat perteneix a un altre grup.
Se trien figures i imatges de diferents revistes i es peguen en cartolines.
Es van traient les cartolines i inventant una història tomant com a marc de
referència la imatge de la cartolina. Cada imatge es relacionarà amb la
precedent i així es crea una història.
A més, cada infant pot anar il·lustrant l’episodi narrat (amb un
dibuix o collage) i obtindrem, a més de la història, un panel il·lustrat per
tots.
La possibilitat més senzilla d’inventar històries còmiques naix de l’error.
Per als petits, les primeres històries seran gestuals (ex. ficar-se les sabates en
les mans). Un exemple seria el conte del gos que no sap lladrar i creu que li
pot ensenyar un gat i li ensenya a maular, una vaca a mugir...
Una altra possibilitat seria crear personatges
equivocats amb noms sense sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada