Tècniques de creativitat I

Es tracta de proposar als xiquets/es una paraula i treballar amb els continguts que els suggerisca. 

Per exemple amb la paraula roca podríem fer:

1er. Parlar de  les associacions mentals que el suggereix. 

2on. Afinitat de sons amb altres paraules que comencen per “ro”: rosa, ropero...; o que acaben en “oca”: toca, carioca, oca...

3er. Després passaríem a fer una associació de conceptes: pedra, marbre, rajola, llapis... 

4t. Tractar els diferents usos que puga tindre.

5é. Realitzar acròstics dispars: 

Rapten

Orangutans

Cinc

Argentins

Es proposen dos paraules sense cap relació entre ambdues. 

Hi ha que tindre en compte que per a que el joc surta efecte té que haver una certa distància entre les dues paraules, quan més disparitat existisca entre ambdues més fàntastic serà el binomi.

A partir d'aquesta unió de conceptes podríem treballar de la següent manera:

1. Narrar lliurement una història que inclouera les dos paraules.
2. Establir relacions entre les paraules ficant preposicions.

1. Retallar titulars de periòdics i mesclar-los per a obtindre notícies absurdes i divertides.
2. Es fa una llista de paperetes amb preguntes i altra amb respostes i s’uneixen a l’atzar. Serveix per divertir-nos i si vegem que ix un bon material fer històries. Per exemple: ¿Qui era? ¿On estava? ¿Què feia? ¿Què va dir? ¿Què li va contestar la gent? ¿Com va terminar?
3. Equivocar històries. Es tracta de canviar els personatges o les situacions de la història.
4. Contes al revés. Trastocar una història coneguda premeditadament, amb això podem aconseguir el punt de partida d’una narració que es desenvolupe lliurement en altres direccions.
5. Què succeïx després? Continuar el conte.
6. Amanida de contes. Barreja d'elements de diferents contes.
7. Plagiar contes. Es copia l’estructura d'un conte conegut, però incorporant nous personatges, relacions i situacions entre ells deixant volar la imaginació.

¿La construcció d’una endevinalla és un exercici de lògica o de imaginació?

1. Estranyament d’un objecte, aïllant-ho del seu significat i context habitual.
2. Associació i comparació que s’exerceix no amb la totalitat de l’objecte, sinó amb una de les seues característiques.
3. Metàfora.