Rodes de paper plegat

Amb aquesta creativa activitat els infants creen contes encadenant composicions pròpies que deixen incompletes.
Procediment didàctic:

1. Proposem l'esquema dels punts bàsics que constituixen l'estructura del conte:

  • Qui és el protagonista?
  • Com és física i psicològicament?
  • Què le succeeix?
  • Com ho soluciona?
  • Què passa al final?
  • On transcorreix l'acció?
  • Quan ocorreix?
2. Una persona comença responent a la primera pregunta, plega el paper de manera que no es veja la resposta i el passa a la següent persona, que respondrà a la segona pregunta i tornarà a fer el mateix procés. Aquest procediment es repetirà fins que s'acaben les preguntes.

3. Es desplega el paper per tal de llegir el conjunt de respostes i redactar una història surrealista.

4. Si es volguera es podria proposar fer un dibuix inspirat en la narració final.

A continuació expondrem un exemple de l'activitat:

"Érase una vez un lobo polar que vivía en la Antártida con una familia de pingüinos.
No era un lobo cualquiera, era el lobo más grande que jamás ha existido. Medía dos metros de largo y no había ser vivo que se atreviera a acercarse a él, excepto los pingüinos, que ya estaban acostumbrados a su espantoso olor de pies.
Un día llegaron unos cazadores de pingüinos  pero cuando se disponían a disparar, el lobo apareció corriendo y les aulló tan fuerte que salieron todos echando chispas; menos uno, que cogió su rifle de tranquilizantes  y disparó sin pensárselo dos veces. El lobo cayó herido, pero con ayuda de sus primos los pringuipingüinos consiguió llegar a un refugio bajo tierra, allí comiendo mucho arroz consiguió recuperarse. Y volver a correr libre por los glaciares."




Conte embastat

L'activitat que vos anem a presentar consisteix en una sèrie d’elements que serveixen de guia per a escriure un conte, és a dir, donar les pautes bàsiques per no perdre el fil argumental.
Es tracta d’enfilar els elements prèviament seleccionats tot mantenint l’estructura que garanteix la coherència del conte.
Procediment didàctic:

1. Proposem l’esquema dels punts bàsics que constitueixen l’estructura del conte.
  • Qui pot ser l'heroi/heroïna de la història?
  • Què pot desitjar, o què li pot faltar per a ser feliç?
  • Qui aconsella o ajuda a l'heri/heroïna?
  • Com marxa cap a l'aventura?
  • Qui troba pel camí?
  • Quines proves o obstacles troba pel camí?
  • On arriba a la fi del seu viatge?
  • Allí hi viu el seu adversari. Com és?
  • Primer, l'heri/heroïna és vençut? Com?
  • Com l'ajuda el seu amic/a?
  • Expliqueu com l'heroi/heroïna s'enfronta de nou al seu enemic, però ara el venç i s'apodera d'allò que havia anat a buscar.
  • Final de la història explicada lliurement.

2. Completar cada apartat amb diferents respostes per tal de tindre una àmplia varietat d’opcions entre les que poder triar després.

3. Triar l’opció que s’estime més entre totes les possibilitats que s’han recollit en cada apartat.

4. A partir d’aquesta selecció es redactarà el conte. 


Poesia per a viure

Vos proposem fer una lectura diària d'una línia o un pàrraf d'aquesta bonica poesia amb els vostres infants, es tracta de què interioritzen el seu significat:


Amor con faltas de ortografía

Él le escribía mil cartas
que ella nunca respondía.
Eran cartas con amor
y faltas de ortografía.

En laberintos de letras
se perdía a cada instante.
Sus mensajes tropezaban
con todas las consonantes.

Nunca encontraba la erre
y le faltaban las comas
o en lugar de usar la ge
ponía siempre la jota.

En el mar de las palabras
naufragaba cada día
su amor; que no respetaba
las reglas de ortografía.

Necesitaba la zeta
para poder abrazarla.
Con las haches que sobraban,
sería imposible amarla.

Enrededado en alfabetos,
buscaba su corazón
cómo decir que la amaba
sin signos de puntuación.

Con litros de tinta verde
lo ayudaba la maestra
y corregía las cartas
que no tenían respuesta.

Pero ella seguía ignorándolo
y él decidió hablarle un día.
(Al fin y al cabo no hablaba
con faltas de ortografía)

Le dijo que la quería
con todo el abecedario.
Prometió estudiar las reglas 
y comprarse un diccionario.

Ella aceptó y los dos juntos
escriben desde ese día 
su hermosa historia de amor
sin faltas de ortografías.

                     Liliana Cinetto

Tècniques de creativitat II

De un lapsus pot nàixer una història. Es poden aprofitar les errades dels xiquets/es del tipus: ortogràfic (Pacito), de pronunciació (pitola) i d' assimilació de l’objecte amb l’acció (pastillita-masteguita). 
Així es podria demanar que proposen objectes que donen lloc a l’error i veure quines noves utilitats inventades tenen.

Els contes també serveixen als infants per a desenvolupar la seua capacitat lògica. Per exemple, “L’aneguet lleig” és una història d’un element que està dins d’un grup equivocat, quan en realitat perteneix a un altre grup.

Se trien figures i imatges de diferents revistes i es peguen en cartolines. Es van traient les cartolines i inventant una història tomant com a marc de referència la imatge de la cartolina. Cada imatge es relacionarà amb la precedent i així es crea una història.
A més, cada infant pot anar il·lustrant l’episodi narrat (amb un dibuix o collage) i obtindrem, a més de la història, un panel il·lustrat per tots.

La possibilitat més senzilla d’inventar històries còmiques naix de l’error. Per als petits, les primeres històries seran gestuals (ex. ficar-se les sabates en les mans). Un exemple seria el conte del gos que no sap lladrar i creu que li pot ensenyar un gat i li ensenya a maular, una vaca a mugir...
Una altra possibilitat seria crear personatges equivocats amb noms sense sentit.

Tècniques de creativitat I


Es tracta de proposar als xiquets/es una paraula i treballar amb els continguts que els suggerisca. 

Per exemple amb la paraula roca podríem fer:
1er. Parlar de  les associacions mentals que el suggereix. 
2on. Afinitat de sons amb altres paraules que comencen per “ro”: rosa, ropero...; o que acaben en “oca”: toca, carioca, oca...
3er. Després passaríem a fer una associació de conceptes: pedra, marbre, rajola, llapis... 
4t. Tractar els diferents usos que puga tindre.
5é. Realitzar acròstics dispars: 
Rapten
Orangutans
Cinc
Argentins


Es proposen dos paraules sense cap relació entre ambdues. 
Hi ha que tindre en compte que per a que el joc surta efecte té que haver una certa distància entre les dues paraules, quan més disparitat existisca entre ambdues més fàntastic serà el binomi.
A partir d'aquesta unió de conceptes podríem treballar de la següent manera:
  1. Narrar lliurement una història que inclouera les dos paraules.
  2. Establir relacions entre les paraules ficant preposicions.


  1. Retallar titulars de periòdics i mesclar-los per a obtindre notícies absurdes i divertides.
  2. Es fa una llista de paperetes amb preguntes i altra amb respostes i s’uneixen a l’atzar. Serveix per divertir-nos i si vegem que ix un bon material fer històries. Per exemple: ¿Qui era? ¿On estava? ¿Què feia? ¿Què va dir? ¿Què li va contestar la gent? ¿Com va terminar?
  3. Equivocar històries. Es tracta de canviar els personatges o les situacions de la història.
  4. Contes al revés. Trastocar una història coneguda premeditadament, amb això podem aconseguir el punt de partida d’una narració que es desenvolupe lliurement en altres direccions.
  5. Què succeïx després? Continuar el conte.
  6. Amanida de contes. Barreja d'elements de diferents contes.
  7. Plagiar contes. Es copia l’estructura d'un conte conegut, però incorporant nous personatges, relacions i situacions entre ells deixant volar la imaginació.


¿La construcció d’una endevinalla és un exercici de lògica o de imaginació?
  1. Estranyament d’un objecte, aïllant-ho del seu significat i context habitual.
  2. Associació i comparació que s’exerceix no amb la totalitat de l’objecte, sinó amb una de les seues característiques.
  3. Metàfora. 




Estratègies del desig o trucs per a llegir

El següent article d’Emili Teixidor del diari La Vanguàrdia ens presenta una sèrie de propostes per a potenciar la lectura:

http://www.scribd.com/doc/119485984/Articulo-de-prensa

Per si tinguéreu algun problema per descarregar-ho o simplement per pura comoditat ús farem a continuació un resum amb les idees principals:

- El desig de llegir mai podrà aparèixer amb imposicions. Es podrà intentar transmetre per simple contacte, imitació o seducció. 

- Per atraure al lector cal aconseguir que el text li concernisca en alguna cosa.

- Cal ampliar les possibilitats existents de lectura. Per exemple, dedicant un hora tots els dies d'absolut silenci on tothom llegirà a casa.

- Sense disciplina no hi ha desig. El desig anàrquic i voluble no és desig, es caprici.

- Hi ha vegades que la prohibició d'accés a un llibre és la motivació necessària per a despertar el desig imparable d'un/a lector/a.

- Tothom busca en els llibres alguna cosa, potser una metàfora de la felicitat; respostes per comprendre el món en el que viuen o, a lo millor, només un món fantàstic on refugiar-se.

- Activitats en grup: fer dramatitzacions; buscar finals alternatius; subratllar les frases més importants del llibre; escriure paròdies...

-Activitats individuals: llegir una línia d'un poema cada dia; fer una llista de llibres recomanables amb la seua ressenya particular...





En cas de voler més informació d'aquest tema vos recomanem el llibre "La lectura i la vida" d' aquest mateix autor, edicions Columna.

Reflexió diària

El vídeo que ús mostrarem a continuació és una breu i clara reflexió d’un psicòleg anomenat Lorenzo Hernández Pallarés que creiem molt interessant, ús convidem a veure-ho:


Perquè l'afició per la lectura es promou des d'una triple influència:
Família,
escola i
entorn social.